En memoria

Al Manel Gibert

Del llit d’un hospital al cementiri. Directament. Sense pena ni glòria. Com un pària. Com una desferra. Però el Manel tenia amics, els mateixos que sentim la seva pèrdua parcial des de fa uns anys i que plorem ara la seva desaparició.

Personatge tan peculiar com entranyable, per a molts un tarat pel seu distanciament voluntari de la mediocritat i la superficialitat humanes. Anarquista convençut. Cinèfil empedreït. Va ser durant 40 anys un puntal del cinema local. Acomodador, taquiller, projeccionista, va enganxar cartells i va moure rotlles de pel·lícules molt pesats. Sí, totes aquestes coses les hauria pogut fer qualsevol altre a qui el cinema tant se li’n fotés, si no fos perquè el senyor Manel Gibert va fundar cineclubs, va ajudar en rodatges, va ser un dels instigadors de les 12 Hores, va participar en la Semana de Nuevo Cine Español, en projeccions per a escoles, en cicles… en el que fos. Ell sempre era allà i s’hi deixava la pell.

Va aconsellar, va alliçonar i fins i tot en va educar uns quants en tot el que fa referència al cinema i per això sempre conservarem el seu fotograma en la nostra memòria.

Salut, Manel!

És per això que, a partir d’aquesta edició, en homenatge i record seus, el Premi del Públic en el concurs de llargs del Festival rebrà el seu nom.

En memoria

| Molins 2015 | 0 Comments
About The Author
-

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>