Leitmotiv TerrorMolins 2018: De Palma vs De Palma

 

Després d’anunciar les dates de la 37ena edició del Festival de Cine de Terror de Molins de Rei que tindrà lloc del 9 al 18 de novembre de 2018, arriba el torn de presentar-vos el leitmotiv del Festival que duu com títol De Palma vs De Palma.

 

La generació del New Hollywood va irrompre amb força a finals dels anys seixanta i es va consolidar durant la dècada dels setanta. La coincidència d’una cantera extraordinària de cineastes bojos pel cinema amb el que havien crescut i s’havien format, va permetre que els gloriosos anys setanta, encara avui en dia, es mantingui com una de les millors dècades en la història del cinema nord-americà. Entre els noms sagrats d’aquell moviment cabdal, apareix en majúscules el de BRIAN DE PALMA.

Als seus 77 anys, De Palma segueix sent un dels directors nord-americans que més expectació generen arreu del món, com ho prova el fet que el seu darrer film, Domino, sigui un dels més esperats de l’any. De Palma és sinònim de respecte, cinefília, passió, virtuosisme, saviesa… A banda de l’estrena de l’esmentada seva darrera pel·lícula, enguany es commemora el 40è aniversari de The Fury (La furia, 1978), una de les joies del terror que ens ha regalat al llarg de la seva prominent filmografia concebuda durant gairebé sis décades.

De Palma és conegut pel gran públic gràcies a títols universals com Scarface (El precio del poder, 1983), The Untouchables (Los Intocables de Eliot Ness, 1987) o Mission: Impossible (Misión Imposible, 1996) i per haver treballat amb les principals estrelles del moment: Robert De Niro, Al Pacino, Nancy Allen, Michael Caine, Angie Dickinson, Sissy Spacek, Kirk Douglas, John Cassavetes, Amy Irving, John Travolta, Melanie Griffith, Tom Cruise, Nicolas Cage, Bruce Willis, Tom Hanks i un llarg etcètera. Però més enllà de tot això, l’obra fascinant «depalmaniana» inclou altres joies del gènere com Sisters (Hermanas, 1972), Carrie (1976) o Raising Cain (En nombre de Caín, 1992). I, es clar, la constant aproximació hitchcockniana que només pot portar la signatura de De Palma o, el que és el mateix, de mestre a mestre, amb títols tant irresistibles com Obsession (Fascinación, 1976), Dressed to Kill (Vestida para matar, 1980), Blow Out (Impacto, 1981), Body Double (Doble cuerpo, 1984), Snake Eyes (1988), Femme Fatale (2002) o Passion (2012). Excentricitats indispensables com Phantom of the Paradise (El fantasma del Paraíso, 1974), i altres títols fonamentals com Carlito’s Way (Atrapado por su pasado, 1993) o The Black Dahlia (La dalia negra, 2006).

La nostra debilitat per l’obra de Brian De Palma, la seva forma tant particular i cabdal d’aproximar-se al terror i la seva habilitat per seduir-nos una vegada i una altra, donen peu a que la 37a edició del Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei giri principalment al voltant de tres paraules: Brian De Palma. Un any dominat doncs per llargs pla seqüències, la pantalla dividida, el desdoblament directe i també el metafòric, la provocació, el desig i la intromissió. Vestiu-vos per a matar, deixeu anar tota la fúria i prepareu-vos per a la festa de graduació, que tindrà un impacte fascinant.

Albert Galera. Director Artístic del Festival de Cine de Terror de Molins de Rei.

 

Leitmotiv TerrorMolins 2018: De Palma vs De Palma

Leitmotiv TerrorMolins 2018: De Palma vs De Palma

Molins 2018 |