Carrie 1976, curiositats i anècdotes del rodatge

Us presentem avui unes quantes curiositats i anècdotes sobre la joia de la nostra secció de retrospectives en el marc del nostre leitmotiv 2018 #DePalmaVsDePalma, la pel·lícula Carrie (1976, Brian De Palma).

La primera de King

Carrie va ser la primera adaptació a la gran pantalla que es va fer de les obres del gran mestre del terror Stephen King.

Actriu per al personatge de Carrie

Linda Blair (L’Exorcista) va rebutjar el paper per por a quedar encasellada dins del gènere, i Farrah Fawcett va fer el mateix per problemes d’agenda amb el rodatge de Charlie’s Angels (1976). Es van valorar les actrius Jill Clayburgh, Pamela Sue Martin, Amy Irving (que finalment va interpretar Sue) i fins i tot Melanie Griffith. Finalment Sissy Spacek i Betsy Slade, opció preferida de De Palma, van ser les finalistes però al final Sissy Spacek va aconseguir el paper.

El càsting de Sissy Spacek

La jove actriu volia el paper, i el seu marit Jack Fisk li havia aconseguit una audició. Es va presentar amb un vestit de marinereta que la seva mare li havia fet quan era petita després de desfer-li les vores per a l’ocasió. Va arribar amb els cabells empastifats de vaselina que li regalima per la cara amb el que va desfermar tot el seu talent.

Carrie 1976, curiosidades y anécdotas del rodaje

Rumor galàctic

Segons rumors mai confirmats, els directors Brian De Palma i George Lucas, amics de feia molts anys, van fer un càsting conjunt per Carrie i Star Wars (1977). Es diu que Sissy Spacek va ser la escollida per interpretar la Princesa Leia, mentre que Carrie Fisher s’havia d’encarregar del paper de Carrie. No obstant, Fisher no volia sortir despullada a la pantalla i Spacek estava encantada de la vida amb el paper, així que els directors van canviar el cromos. Carrie Fisher sempre ho ha negat, encara que sí que està confirmat que Amy Irving (què a Carrie era Sue) va ser al càsting per interpretar Leia, i què William Katt (què a Carrie interpreta a Tommy) va competir pel paper de Luke.

Trobades al plató

Brian De Palma va proposar a un amic que passés pel rodatge: «Hi ha moltes noies». L’amic, un jove esbojarrat d’aspecte afable, va acceptar la invitació i es va passejar pel set intentant lligar amb totes les actrius sense cap èxit aparent. Al final del dia Amy Irving acceptà sortir amb ell, per acabar convertint-se en la seva muller. El col·lega llavors poc conegut es deia Steven Spielberg.

Les referències a Hitchcock

Brian de Palma construeix la seva filmografia de joventut amb una obsessió a la ment: Alfred Hitchcock. Carrie no s’escapa de la seva influència. Cada cop que la jove fa servir els seus poders telequinètics podem reconèixer perfectament les quatre notes de violí tan característiques de Psycho (1960). De fet, l’escola on estudia la protagonista es diu Bates High, en homenatge a l’inquietant Norman Bates i el seu Bates Motel.

L’autèntica Carrie

Dues noies van inspirar l’escriptor Stephen King per a la creació del personatge de Carrie. Una companya d’escola i una de les seves alumnes dels temps en què feia de professor d’Anglès. Dues noies de famílies religioses, d’actitud tímida i què, tristament, van morir abans d’arribar a la trentena.

Carrie 1976, curiosidades y anécdotas del rodaje

La mare de Carrie

Margaret White és un dels personatges més inquietants de la pel·lícula. Stephen King va construir el personatge a partir d’una dona que va conèixer quan treballava en una bugaderia.

Adolescents madurs

Tots els actors de la pel·lícula eren majors d’edat, malgrat que interpretaven adolescents. La mitjana d’edats devia estar al voltant dels 25 anys. El cas més curiós és el de Betty Buckley, l’actriu que encarna a la professora Collins, que en realitat era només dos o tres anys més gran que els seus suposats alumnes.

Comèdia negra

Margaret White (Piper Laurie) es va passar el rodatge convençuda què estaven fent una paròdia del gènere de terror, conscient que estava tensant el seu personatge fins fregar la caricatura. Nancy Allen pel seu cantó pensava que ella i John Travolta interpretaven a dos tarats amb ganes de fer l’animal, res més innocent que això. Tot el repartiment es va endur una sorpresa enorme al veure el producte final a l’estrena de la pel·lícula.

La màgia del ball

Es diu que un dels moments tècnicament més brillants de la pel·lícula és el ball lent de Tommy amb Carrie, que evoca un somni romàntic adolescent propi d’un conte de fades. Per aconseguir un efecte que s’ajustés a aquesta idea, De Palma va col·locar els protagonistes en una plataforma que girava en una direcció, i va muntar la càmera sobre una Dolly què es movia just en sentit contrari.

Carrie 1976, curiosidades y anécdotas del rodaje

El maquillatge de Carrie

Durant dues setmanes senceres, Spacek passava el dia banyada en un preparat cosmètic per simular la sang d’animal que cobria el seu cos per al rodatge de l’escena del ball. El problema és que els focus assecaven la barreja que se li enganxava a la pell, cosa que obligava a ruixar-la amb aigua tota l’estona. El procés de maquillatge era tan lent i farragós que Spacek, que tenia el tràiler just al costat del set, va preferir dormir, menjar i descansar caracteritzada a sotmetre’s a una altra sessió de maquillatge.

La mort de Norma

El personatge de Norma mor per l’impacte d’una mànega contra incendis. El fort impacte de l’aigua que veiem a l’escena li va afectar els timpans a l’actriu que la interpretava, P. J. Soles, provocant-li vertígens i pèrdues d’equilibri durant sis mesos.

La Carrie de Stephen King

Hi ha algunes diferències entre les versions de Stephen King i de Brian De Palma del personatge de Carrie. Al llibre, Carrie és una noia grassoneta, òrfena de pare que acaba morint entre els braços de Sue, amb qui té una connexió telepàtica.

Carrie 1976, curiosidades y anécdotas del rodaje

La bufetada

Com sol passar en molts rodatges, Betty Buckley dona una bufetada de debò a Nancy Allen per aconseguir més veracitat a l’escena. El que no és tan habitual és que De Palma va fer repetir la presa més de 30 cops. Sembla que Allen li ho va perdonar perquè tres anys més tard l’actriu i el director es van casar.

Pluja de pedres

De Palma va rodar inicialment una escena de la infantesa de Carrie en la que la seva mare la sorprèn parlant amb una desconeguda que està prenent el sol i la castiga. Carrie, plena de fúria, desferma una pluja de pedres sobre la casa. El problema és que l’escena no va quedar prou bé perquè les pedres semblaven una simple calamarsada. El guió original plantejava que, al final de la pel·lícula, Carrie havia de sepultar la casa sota una tempesta de roques. Quan De Palma desestimà l’escena inicial va canviar també el final per aconseguir un desenllaç més espectacular.

Enterrada viva

En la seqüència final de la pel·lícula Sissy Spacek va rebutjar fer servir un doble i va insistir en què l’enterressin a ella. De Palma no ho veia gens clar, però l’actriu va insistir amb el suport de Jack Fisk, director artístic i també marit de Spacek, i l’escena es va rodar finalment amb les asseguradores al punt de l’infart.

Pino Donaggio

Carrie va ser el primer cop que el compositor Pino Donaggio componia la banda sonora per a una pel·lícula de Brian De Palma, després va repetir en sis noves ocasions, i ha estat qui més cops ha treballat amb ell fins avui.

Spacek encongida

Originalment la pel·lícula començava amb Carrie de nena (interpretada també per Sissy Spacek) al costat d’una tanca; amb un efecte de càmera es feia que Spacek semblés més petita. Aquesta escena es va eliminar del muntatge final.

Miss Collins de mare

L’actriu Betty Buckley, que fa de Miss Collins en aquest film, va fer de mare de Carrie en la versió musical de la pel·lícula que es va fer a Broadway.

Marxa enrere

Per crear una atmosfera d’inquietud, Brian De Palma va rodar l’escena final del somni a l’inrevés; és a dir, Sue (Amy Irving) en realitat estava caminant per la vorera cap enrere. A més, es va rodar durant la nit, utilitzant il·luminació artificial per poder crear l’efecte desitjat. Per a aquesta escena es van inspirar en la escena final de la pel·lícula Deliverance (1972) de John Boorman.

Censura

La pel·lícula Carrie va arribar a ser prohibida i després censurada a Finlàndia, i originalment classificada com X al Regne Unit.

Carrie 1976, curiosidades y anécdotas del rodaje

De Palma i el repartiment

John Travolta és l’únic actor masculí d’aquest film que ha tornat a treballar a les ordres del director Brian de Palma (fins 2004), d’altra banda, només les actrius Nancy Allen y Amy Irving ho han fet.

Família de debò

Sue Sneel i la seva mare dins la pel·lícula, també ho són a la realitat. Priscilla Pointer és la mare d’Amy Irving.

Trobada amb l’ex

Amy Irving va concidir a Carrie amb William Katt, el qual interpretava el seu xicot en la pel·lícula. Un any abans, a la vida real havien sortit junts abans del càsting de Carrie.

Us esperem per gaudir de Carrie en pantalla gran al Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei 2018 que es celebrarà del 8 al 19 de novembre.

Carrie 1976, curiositats i anècdotes del rodatge

Molins 2018 |