Presentem el cicle de rareses de la 38 edició del Festival de Cine de Terror de Molins de Rei 2019 que projectarem durant el Festival, del 8 al 17 de novembre, a la Sala Gòtica de Molins de Rei de forma completament gratuïta.

No dubtem a oferir-vos, cinc pel·lícules que hem seleccionat per a aquest segon mini-cicle de La Gòtica. Són poc conegudes pel públic en general, pel·lícules oblidades que el temps converteix en rareses i que, nosaltres, amb el nostre malaltís afany per recuperar i mostrar tot allò que el mainstream ferotge des de la seva convencional arrepapamenta s’obstina a mantenir ocult, només a l’abast d’uns quants esperits inquiets que el manipulat gust majoritari menysprea alegrement com a frikis.

Buscant els tres peus al gat, aquestes rareses ho són per partida doble: totes elles tenen un protagonista que se situa fora de la normalitat establerta, són extravagants, excèntrics i, de nou, la majoria s’encarrega de convertir-los en tipus estranys i anormals. Es podria dir que aquests personatges són iguals que les seves pel·lícules, allunyats dels camins trillats, empesos a la marginalitat, malgrat que, tot s’ha de dir, alguns s’ho mereixen.

Ciclo rarezas en la Sala Gòtica

Cinc pel·lícules de pressupost reduït que demostren, un cop més, que una obra no és millor o pitjor en funció dels diners que s’hi han invertit, i tampoc en depèn la credibilitat ni el gust de mirar-les. Fixem-nos en els dos films, d’entre els cinc, que tenen remake; més modernes, millors efectes especials, més diners, però amb resultats més aviat qüestionables que només ens fan pensar en quins serien els resultats del seu pas per taquilla si no fos pel seu excés de mitjans i innecessària pirotècnia.

 
 

The Baby (1973)

(Ted Post, 1973)

Una estranya i grotesca bravata que a resulta increïblement original i enginyosa a l’hora que inclassificable, que descol·loca des del principi fins a l’inesperat final, manté un efectiu ritme in crescendo, i és capaç d’incomodar fins i tot avui dia.

 
 
 

The Wicker Man (1973)

(Robin Hardy, 1973)

Angoixant, tèrbola i malaltissa trama on s’enfronten paganisme, encarnat per un magnífic Christopher Lee en el paper de Lord Summerisle, i el cristianisme, personificat pel un igualment remarcable Edward Woodward en el paper del beatífic sergent Howie.

 
 
 

Martin (1978)

(George A. Romero, 1978)

Martin és un experiment atípic dins de la filmografia de Romero i farà les delícies dels aficionats al risc i dels qui prefereixen la suggestió de les imatges a l’acció.

 
 
 

Willard (1971)

(Daniel Mann, 1971)

El ritme pausat del relat flueix sense escletxes mantenint el suspens durant tota la història i dóna èmfasi el canvi psicològic que experimenta l’inadaptat Willard.

 
 
 

Dementia (1955)

(John Parker, 1955)

Tan fascinant i hipnòtica com torbadora, les seves imatges ens menen cap el cinema negre de baix pressupost d’Edgar G. Ulmer, cap a l’expressionisme alemany i cap al surrealisme de Buñuel i Dalí (molt escaient per a la present edició del festival).

 
 
 
 
Per diverses raons alienes a la nostra voluntat, títols tan interessants i adequats com Angst (Gerald Kargl 1983) i A Meia Noite Levarei Sua Alma (José Mojica Marins 1964) han quedat fora de la programació. Potser en una altra ocasió.

Cicle rareses a la Sala Gòtica

Molins 2019 |