Timeline TerrorMolins:

Festival de Cine de Terror de Molins de Rei

2002
October 19

Edició IXX

Edición IX
Els curtmetratges i les 12 Hores es reuneixen en un sol cap de setmana de por amb nou format a Molins de Rei.
2001
October 27

Edició XVII 12 Hores de Terror

Edición XVIII
Al 2001 les 12 Hores es traslladen al mes d'octubre, deixant l'estiu per sempre.
October 26

Edició XVIII 1a Mostra de curtmetratges

Edición XVIII 1a Muestra de cortometrajes
Al 2001 ja en noves mans les 12 Hores incorporen la 1a Mostra de curtmetratges.
1993
July 1

Edició XVII

Edición XVII
Després tres anys d'aturada tornen les 12 Hores sota el nom de 12 Hores de Cine de Terror i Fantàstic de Molins de Rei.
1989
July 1

Edició XVI

Edición XVI
La performace de les 12 Hores de Cine de Terror de 1989 varen ser de nou inoblidables.
1988
July 2

Edició XV

Edición XV
Hellraiser va se un dels títols de les 12 Hores de Cine de Terror de Molins de Rei del 1988.
1987
July 10

Edició XIV

Edición XIV
Aquell any en varem oferir vora les 7 del matí un esmorzar de sangonada en unes 12 Hores que s'allargaren fins passat el migdia de l'endemà.
1986
July 5

Edició XIII

Edición XIII
El 1986 vam projectar títols com Pesadilla en Elm Street, Noche de miedo o Re-animator.
1985
July 6

Edició XII

Edición XII
En aquella edició les 12 Hores han de sobreposar-se a una mostra de cinema similar celebrada pocs dies abans.
1984
July 30

Edició XI

Edición XI
Edició amb projeccions al Cine Club, a Foment i també al Cine Joventut.
January 2

Les 12 Hores a mans privades

Les 12 Hores a mans privades
DerkoFilms es fa càrrec dels drets de les 12 Hores de Terror.
1983
July 8

Edició X

Edición X
L'any de la polèmica esquela alegòrica promocional del Festival.
1982
July 3

Edició IX

Edición IX
Abonament per les 12 Horas de Cine de Terror de 1982.
1981
July 4

Edició VII

Edición VIII
Aquell any es varen proyectar les 12 Hores no només al Cinema Joventut sino també a la Sala Versalles.
1980
July 5

Edició VII

Edition VII
Aquella edició de 1980 del Festival de Cine de Terror de Molins de Rei es va celebrar el dissabte 5 de juliol de 1980, a les 22h al Cinema Joventut, i les entrades es podien comprar a l’Estanc Margarit.
1979
June 30

Edició VI

Edición VI
Entrada de les 12 Hores de Cinema de Terror 1979. Edició marcada per la 'performance' de la serra mecànica.
1978
July 1

Edició V

Edición VI
Les 16 hores es converteixen en el que son actualment, 12 Horas de Cine de Terror.
1976
July 3

Edició IV

Edición IV
16 Horas de Cine de Terror.
1974
July 7

Edició II

Edición II
L'any que a Amityville (Nova York) Ronald DeFeo va matar a tota la seva família donant orígen a la mítica saga, i en que es va estrenar el clàssic “La matanza de Texas”, es celebrava la segona edició de les 16 Hores de Terror.
1973
July 7

Primera edició

Primera edición
El 1973 arrenca el que avui és el TerrorMolins amb les primeres 16 Hores de Cine de Terror.

 
 

Naixement

MolinsLogo

EL 1973 NEIX LA MARATÓ DE TERROR MÉS ANTIGA DE L’ESTAT. EMBRIÓ DEL FESTIVAL, TAL I COM EL CONEIXEM AVUI EN DIA.

L’any 1973, el cineclub local rumiant com poder aconseguir ingressos extres per mirar de redreçar laseva malmesa economia, es treure de la màniga una proposta absolutament trencadora que, encara avui, més de quaranta anys més tard, continua vigent i amb un èxit més que remarcable. Naixia la primera marató de cinema de terror de la península ibèrica. Els primers dos anys es tractava de 16 hores seguides de cinema de gènere, que a partir de la tercera edició ja van passar a ser les clàssiques 12 Hores de Cinema de Terror de Molins de Rei. Les quals han anat evolucionant des d’aleshores fins ara, en el Festival tal i com el coneixem avui en dia.

1973, el naixement d’una noció. La nova era del terror.

A partir de 1973 es va produir en la indústria cinematogràfica occidental un enèrgic rellançament del gènere terrorífic, cristal·litzat en L’exorcista, de William Friedkin. El seu immens èxit comercial va generar una densa restellera de seqüel·les i de subproductes demoníacs. Començava una nova dimensió sensacionalista dins del gènere de terror, que es manifestava en una creixent agudització de l’exhibicionisme sàdic en detriment de les velles el·lipsis imposades antigament pels codis de censura, que van quedar cancel·lades i en desús per protegir la competitivitat del cinema enfront de la televisió. M’atreviria a afirmar que va ser Polanski l’últim que, el 1968, dins el nou llenguatge del gènere, va recórrer a la clàssica idea de suggerir sense ensenyar-lo el seu bebè demoníac al final de Rose Mary’s baby. El geni de Polanski sabia que la imaginació de l’espectador pot ser més ansiògena que la realitat mostrada. A partir d’aquí, i com si fos un exercici cinèfil, comparem el demoníac bebè absent de Polanski amb la nena protagonista, purulenta i profusament exhibida per Friedkin a L’exorcista i podrem mesurar com cal el nou cinema terrorífic que va començar a omplir les pantalles a començament d’una època no menys prodigiosa, la dels any 70.

Aquesta síntesi, breu introducció cinèfila i historicista feta a tall de reflexió sobre aquesta nova edat del terror que ens preparava el llindar dels 70, va significar per als membres del Cineclub Molins de Rei la via d’entrada a una idea fins aleshores no concebuda: marató del terror, dotze hores ininterrompudes d’un gènere tradicional, no gaire ben vist en una època en què començava a apuntar una crisi social, política i econòmica important. Res és casualitat, tal com diu la teoria sorgida a propòsit del cèlebre estudi del cinema alemany d’entre guerres, en què es vincula l’auge del cinema terrorífic als períodes de crisi social.

Va ser el naixement d’una noció –parafrasejant el mestre D.W. Griffith-, 12 hores de terror organitzades per un cineclub format en aquells moments per gent que estimava el cine i respectava el gènere, sense tenir la consciència clara de ser els pioners d’un tipus de manifestació cinematogràfica que amb els anys va començar a aflorar a no pocs municipis i ciutats de Catalunya i de l’Estat en el marc de les seves activitats culturals o festes majors.

Però en les 12 Hores de Terror, els organitzadors sabíem el que volíem. Teníem clar que el cinema de terror parlava en un nou llenguatge i que les pantalles estaven disposades a mostrar ritus satànics, nafres purulentes, morts vivents i altres éssers d’ultratomba, i també un nou gènere que va trobar lloc a la nostra nit de terror: el gore, el darrer tabú del cinema, on la mutilació era el missatge. Era evident que per sobre de tot volíem clavar l’espectador a la butaca i tallar-li l’alè però sense renunciar al cine de terror de la Universal dels anys trenta, amb tota la seva càrrega de romanticisme, o al de la Hammer britànica de finals dels cinquanta, que era un intent de renovació del gènere.
Finalment, per a la nostra marató vam reservar per a nosaltres i per als nostres espectadors un moment especialment cinèfil, d’homenatge, recuperació, reivindicació, reposició d’algun film que per multitud de circumstàncies mereixia la nostra màxima atenció, era la pel•lícula sorpresa de la nit.

I… aquests van ser els nostre inicis, però no me’n sé avenir, i ho dic amb tota sinceritat, en comprovar, tot fent una el•lipsi de vertigen i com si es tractés d’una d’aquests éssers tan estimats per nosaltres que ens han acompanyat –malgrat els anys d’estat letàrgic- durant tres dècades i que estan dotats d’immortalitat i ressorgeixen constantment, com el nostre Festival de Cine de Terror de Molins de Rei actual ofereix el mateix esperit d’innovació dels seus principis, les seves mateixes peculiaritats ideològiques, les mateixes recurrències mitològiques, i, ja sigui a través dels films projectats o de les magnífiques performances en directe que s’ofereixen en el recinte del Festival –un dels grans atractius de la nit i que per la seva importància i tradició mereixerien un capítol a part-, aquest cronista pot assegurar humilment que Molins de Rei, ja sigui per la seva història o pels seus organitzadors –aquesta barreja entre el vell i el nou, d’alguns dels que eren i dels que hi són- es pot diferenciar amb força nitidesa de la resta de manifestacions cinematogràfiques del gènere.

Joan Domènech, 28-06-2007, Molins de Rei.
President del Cine Club Hal 2002

Font: Pàgina web AVED Produccions.