El nostre poble va viure una nit per oblidar… i per tornar-hi a pensar cada cop que sentim el motor d’una serra elèctrica! Aquell cop, la tradicional “Dotze Hores de Cinema de Terror” es va convertir en un espectacle demencial que va fer tremolar de por els espectadors més valents.
Una entrada esgarrifosa
A partir de les 21 h, la porta de la sala es va obrir amb dramatisme: un majordom amb un drap ensangonat lligat al cap i unes urpes de ferro donava les entrades… tallant-les amb unes tisores gegantes! L’ambient ja era irrespirable, i tothom començava a fer-se creus de què vindria després.
Música i sorpreses entre les ombres
Quan es van apagar els llums, dos músics enmascarats van fer una introducció amb sintetitzador i orgue, tocant “tenebroses melodies” que van fer saltar els cors. Després, un famós actor mutilat apareixia caminant entre les butaques, clamant preses dels seus propis esperits i fent cridar els espectadors de pànic i curiositat.
“La matanza de Texas”: el començament del malson
Cap a mitjanit es va projectar La matanza de Texas, un clàssic que va deixar tothom sense alè. Però el més terrorífic no era la pantalla: un “home‑serra” disfressat amb capa negra va començar a avançar entre les files amb una serra mecànica de debò, imitant trossejar ossos. Els crits es van barrejar amb aplaudiments: qui es volava sota la butaca per escapar d’aquell monstre, qui s’aixecava exaltat per veure’l passar per sota!
El gran final: L’Exorcista i el cor de la nit
Gairebé arribant a les 23 h, es va projectar L’Exorcista, i un cop els crèdits van aparèixer, una traca va encendre la sala. Llums estroboscòpics, fum, caps encaputxats entrant a corre-cuita… i la sensació d’un malson que et perseguiria fins l’endemà.
Els afortunats (o masoquistes) que van aguantar fins al final es van endur a casa no només la imatge de la pantalla, sinó també l’eco de cadenes trencant cranis i l’olor de por que només un esdeveniment com aquest pot oferir.
Tradició renovada
Des d’aleshores, la Dotze Hores de Cinema de Terror s’ha convertit en tota una llegenda local: complements impactants, actors esgarrifosos i una ambientació tan real que ningú no vol sortir de la sala… per si algú l’està esperant a la foscor.