Entrades
Publicació oficial del leitmotiv d’enguany, dedicada al cinema i la contracultura amb motiu de la celebració de les 40 edicions del Festival
Es presentarà el divendres 30 d’octubre, a les 18.00h, a la Sala d’exposicions de Ca n’Ametller de Molins de Rei.
Coordinat per Javier Rueda, amb l’ajuda de Glòria Massana i Omar Parra, i maquetat per Joan Jarque, revisita algunes de les obres i autories espanyoles més trencadores dels setanta, així com el context social que va propiciar el naixement del Festival al 1973. Ho fa a través dels textos, il·lustracions, passatemps i ocurrències de Manel Calpe, Patricia Clapés-Saga, Carles Martínez Agenjo, Gerard Fossas Noguera, Sandra S. Lopera, Manu Guayre, Jaume Claver, Joan Domènech, Albert Galera, Silvia García Palacios, David Izquierdo, Luis E. Herrero, Antonio José Navarro, Josep Luzán, David Pizarro, Jimmy (Bego del Teso), Josemi Beltrán, Gonzalo López, Quim Crusellas, Clara Roca, MonteCarlo, Alfred Bofill, Jaume Montmany i Josep Bergadà.
Perquè són 40 edicions, sí, però també 48 anys. Per això el fanzine mira cap endarrera, a aquells temps que van donar peu a la marató de cinema de terror més antiga de l’estat, embrió del festival que avui gaudim. Eren anys de contracultura, terme que defineix tant un moviment sociològic amb accions i valors que contrasten amb els de la norma establerta, com també un període històric espanyol comprès entre 1968 i 1978, amb ramificacions fins als primers vuitanta. Una època i uns moviments, també una actitud podria dir-se, que van trobar -i trobaran sempre- en el cinema de terror un gènere on poder anar un pas més enllà, trencant les barreres del que es pot mostrar i explicar.
Sense ànim de recollir tota la rica idiosincrasia d’aquells moments, inabarcable en una única publicació, el fanzine proposa un viatge en el temps a través de propostes molt diferents entre elles, sempre mantenint un esperit reivindicatiu i arravatadament cinèfil. És alhora un homenatge a aquell esperit d’exploració i recerca d’aires nous. De trencar amb tot allò imposat. De generar espais de trobada des d’una òptica associativa i comunitària A aquesta societat que empenyia cap a la modernitat A aquell renovat cinema que plasmava injustícies i deficiències, també pors i ansietats, d’un món que cridava i segueix cridant. A tota aquella gent que en va ser part. Perquè recordar la història pot ser un acte d’aprenentatge i inspiració, però també de reivindicació i resistència.
