Beso negro

Com sap tot aficionat a les arts prohibides, l’osculum infame o petó a l’anus del diable, la seva altra boca,segella la rendició d’un ésser humà als encanteris del mal. Beso negro: Brujería, cine y cultura pop recull aquesta imatge del seu títol per a evocar llum fosca sobre un fenomen que no ha deixat de manifestar-se d’una manera o l’altra en la cultura popular des dels inicis de l’Era de la Raó: la bruixeria.

Després d’una introducció en la qual es repassa l’impacte d’aquesta en l’esfera cultural i artística dels dos últims segles com a manifestació d’un descontentament soterrat cap als valors de la Modernitat, l’assaig passa a contrastar en dues seccions ben definides els personatges del bruixot i la bruixa, omnipresents en la ficció audiovisual. El bruixot i la bruixa són figures complementàries, però també antagòniques, si atenem els mitjans i les finalitats que persegueixen a l’hora de subvertir els valors dominants.

Beso negro: Brujería, cine y cultura pop analitza les estratègies d’un i altre per a transformar la realitat a través d’un recorregut que té el seu epicentre al cinema, però no oblida la pantalla petita, el còmic i altres expressions plàstiques i audiovisuals en les quals bruixot i bruixa han pugnat per materialitzar una altra manera de ser i estar al món. De Dion Fortune (1890-1946) i Häxan: La brujería a través de los tiempos (1922) fins aLa bruja (2015) i els nigromants de TikTok, un viatge en el qual sembla tot dit i en el qual tot està encara per invocar.

Coordinat per
Semana de Cine Fantástico y de Terror de Donosti
Festival de Cine de Terror de Molins de Rei

Publicat per
Editorial Hermenaute

Autoria:
Elisa McCausland i Diego Salgado

—————-

Elisa McCausland, periodista, crítica i investigadora, i Diego Salgado, crític de cinema i divulgador cultural, reflexionen des de fa més de quinze anys sobre els sentits, contextos i potencials de la cultura popular i les seves manifestacions, amb especial incidència en el cinema i el còmic. Actualment comparteixen micròfon a Trincheras de la Cultura Pop i escriuen a quatre mans crítica i estudis al voltant de l’audiovisual en les publicacions especialitzades Dirigido Por, Rockdelux, SoFilm i Solaris.

Són promotors i col·laboradors de la Cátedra ECC-UAH de Investigación y Cultura del Cómic i han escrit els assajos Supernovas: Una historia feminista de la ciencia ficción audiovisual (errata naturae, 2019) i Sueños y fábulas: Historia de Vertigo (ECC, 2022). Elisa és autora en solitari de Wonder Woman: El feminismo como superpoder (2019).