Rocío Alés Fernández (Málaga, 1984) és Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Màlaga. Compatibilitza la seva tasca com professora d’Història amb treballs de recerca sobre iconografia del cine de terror, el tatuatge i la fotografia, sobre els quals ha publicat diversos articles tant a revistes universitàries especialitzades com en publicacions col·lectives. En el seu darrer assaig, “América profunda: Cine norteamericano de terror rural” (2024), analitza el revers tenebrós de la cultura nord-americana a través de l’estereotip de l’”Amèrica profunda”, materialitzat en el cine de terror rural dels anys 70. En el marc de la Universitat de Màlaga, ha organitzat tres edicions dels “Encuentros sobre el terror, la ciencia ficción y lo fantástico” (2017/18/19), un congrés concebut per dignificar l’estudi d’aquests gèneres. A més, sota el pseudònim de MissTerror, du a terme una tasca divulgadora a les xarxes socials sobre qüestions relacionades amb el gènere de terror.

Actriu molinenca llicenciada en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. Va ampliar la seva formació amb cursos d’interpretació davant la càmera a Madrid i també cursos de doblatge. Com a dada curiosa, des de la seva majoria d’edat -paral·lelament a la seva formació- va treballar durant set anys fent de Regan, la nena de l’exorcista, a l’Hotel Krüeger del Parc d’atraccions Tibidabo. Actualment, se la pot veure a la pel·lícula ”42 segons” (Prime Video i RTVE Play), un film que explica la història de la selecció espanyola de waterpolo als Jocs Olímpics del 92, en la que interpreta a una nadadora olímpica. En la sèrie “Cristo y Rey” (Netflix) dona cos a la primera parella d’Ángel Cristo, una trapezista alemanya; i en la sèrie “L’última nit del Karaoke” (Prime Video i 3Cat) interpreta el personatge de Diana. També és actriu de doblatge i locutora. Ha doblat a sèries i pel·lícules de Netflix, Prime Video, Universal Studios o HBO Max; i ha posat veu a anuncis i audiollibres. Darrerament ha participat en el rodatge d’una sèrie entre Madrid i Valladolid -de la qual no pot donar cap detall encara- que tindrà data d’estrena durant la propera tardor de 2025.

Caye Casas és un director i guionista de cinema amb una exitosa trajectòria en el gènere de terror i fantasia. Ha dirigit els curtmetratges “Nada S.A.” i “RIP”, els quals han guanyat més de 200 premis i han estat seleccionats a més de 500 festivals internacionals. Aquest èxit li va permetre realitzar el seu primer llargmetratge, “Matar a Dios”, el qual es va estrenar al Festival de Sitges i va obtenir el gran premi del públic, a més d’altres reconeixements com el premi Méliès de Plata a la millor pel·lícula europea de cinema fantàstic i de terror. “Matar a Dios” es va convertir en la comèdia negra més premiada de l’any. El 2023, va estrenar el seu segon llargmetratge, “La mesita del comedor”, una tragèdia cruel que ha obtingut més de 50 guardons en festivals de renom com el BIFF de Brussel·les, Fantaspoa i el Festival de Terror de Sant Sebastià. Aquesta pel·lícula ha estat considerada una de les millors del gènere per mitjans especialitzats com Variety i Letterboxd, i ha estat nominada a Millor Pel·lícula Internacional per la revista Fangoria. A part d’això, Caye Casa va convidar a paella a un tal Stephen King (poca conya) per agrair-li al Rei del Terror que la recomanes públicament a la seva legió de fans.

Quan tenia 22 anys, Enrique descobreix que la seva afició pel cinema va més enllà del simple entreteniment i decideix abandonar la carrera de medicina i estudiar arts cinematogràfiques. Després de crear diversos guions per a curts i escriure un parell de novel·les, va dedicar uns quants anys a realitzar estudis de comunicació per a diverses empreses, entre les quals hi ha alguns festivals de cine i distribuïdores. Amb els coneixements adquirits en tots dos terrenys (cine i comunicació) en desembre de 2003 decideix iniciar CineAsia, una empresa que té com a objectiu la promoció del cine asiàtic. Els seus serveis van des de l’organització i programació de festivals (Festival de Sitges, Fancine, Festival de Granada-Cines del Sur, Korean Film Festival…) i cicles de cinema asiàtic, a la realització de cursos i conferències per a diverses universitats i institucions (UAB, UMA, Casa Asia, Escuela de cine de San Antonio de los Baños). A més, CineAsia s’ha fet càrrec de l’edició durant més de 5 anys de ‘CineAsia’, la primera i única revista publicada a Espanya especialitzada en aquesta mena de cine.

Amb una sòlida formació en Disseny Gràfic, Cristina Borobia ha desenvolupat una prolífica carrera al món audiovisual, destacant com a Directora d’Art en cinema, televisió i publicitat. El seu talent i versatilitat l’han portat a col·laborar en projectes de gran envergadura, deixant una empremta inesborrable a cadascun. Ha estat la ment creativa darrere de l’estètica visual de reconegudes pel·lícules com “Matar a Dios”, “7 Raons per a Fugir de la Societat” i “La Mesita del Comedor”. Els seus treballs han estat aclamats per la crítica i han obtingut nombrosos premis internacionals, incloent el premi del públic al Festival de Sitges. Com a directora d’art dels curtmetratges “Nada S.A.” i “RIP”, ha demostrat la seva habilitat per crear mons visualment impactants, aconseguint més de 150 premis i seleccions a festivals internacionals. La seva experiència s’estén a la televisió, on ha treballat en sèries documentals com “El Fiscal, la Presidenta i l’Espia” per a Netflix, així com programes infantils com “Los Lunnis”. A més, ha dirigit l’art de videoclips musicals per a artistes com ara Doctor Prats i Dani Rosado. El seu talent també s’ha estès al món de la publicitat, on ha treballat en diversos projectes per a reconegudes marques.

Director de fotografia establert a Barcelona i Madrid. Va estudiar audiovisuals i televisió a l’EMAV del 2007 al 2009. Després va estudiar el Grau en cinematografia a l’ESCAC, on es va graduar l’any 2013 com a director de fotografia. A ficció ha dirigit la fotografia de llargmetratges com “Los visitados” (rodada a Mèxic) i “Performing Kaoru’s funeral” (rodada a Japó), i dels multipremiats curtmetratges “A little taste”, “Humormàtic”, “L’encenedor quàntic”, “We are brutal” i “Sagnant”; el programa de televisió “Les cares dels Gaudí” i els documentals “Nike: the architects of new football”, “El camí ignasià”, “Mala leche”, “Tabuk” i “Cuentos de la rabassada”. Com a director també ha dirigit els curtmetratges “La masia”, “A little taste”, “We are brutal”, “Matapasiones” i “Sympathy for killers”, guanyant premis com “Premio Fugaz 2020” o “Millor curt a Terror-Molins 2022”. “La masia” es pot veure al 3CAT i el curtmetratge “A little taste” forma part del llargmetratge de terror internacional “The 100 candles game”. Quant a videoclips ha treballat amb artistes com Sigrid, Bruce Springsteen, Loquillo, Doctor Prats, Els Catarres, Mama dousha o Super gegant entre d’altres. Recentment ha treballat com operador de càmera a la sèrie de 3CAT – Brutal Media “Vintage” i està realitzant el programa de Movistar+ “El Consultorio de Berto” de El Terrat – Mediapro

Heidi Honeycutt és periodista, autora, actriu, distribuïdora, cineasta, programadora de cinema i cofundadora nord-americana de l’Etheria Film Night, amb seu a Los Àngeles, el festival de cinema de gènere de directores més prestigiós del món. Com a periodista, Honeycutt ha escrit per a revistes com Fangoria, Famous Monsters of Filmland i Comingsoon.net. Té un màster en Comunicacions de Masses i ha aparegut en nombrosos documentals i pel·lícules feministes de terror. Aquest any ha presentat el seu últim llibre “I Spit on Your Celluloid: The History of Women Directing Horror Movies”.

Max Gee és guionista i escriptora de teatre internacional, autora de ciència-ficció i terror en cinema, teatre i prosa. Els seus curtmetratges Terminal (2018) i Standing Woman (2020) han rebut diversos premis i han estat seleccionats per a múltiples festivals de cine. La seva adaptació de Sherlock Holmes and the Speckled Band es va poder veure en llocs històrics com ara The Treasurer’s House, York, Ripley Castle, North Yorkshire, i Sydney, Australia. Max dirigeix l’Academic in Screenwriting de la Universitat de Bournemouth i és doctora en creació de guions per la Universitat de York. En l’actualitat participa en el projecte de recerca de l’AHRC BRAID, Shared Post-Human Imagination: Human-AI Collaboration in Media Creation. Ha publicat sobre “posthuman noir” a Cinema: Journal of Film and Philosophy; una sèrie web a la Palgrave Handbook of Script Development; Folk Horror, gènere i survival horror japonès per al Journal for Cultural Research, i un guió com a recerca pràctica, Golems Inc. a Sightlines: Filmmaking in the Academy.

Julia és una reconeguda guionista, actriu i cineasta de Liverpool que sovint col·labora amb Helen Simmons. El seu debut codirigint el curtmetratge “Measure”, present a importants festivals com BIFA, BAFTA entre d’altres, va obtenir el premi Méliès d’Argent al millor curtmetratge europeu al TerrorMolins 2023. A banda d’això, el seu treball cinematogràfic inclou tres llargmetratges amb la productora Reel One, un episodi de “East Enders” nominat a diversos premis i una adaptació animada de “Somni d’Una Nit d’Estiu” per a BBC Teach; a més, té múltiples projectes en marxa amb productores independents del Regne Unit. També és escriptora de teatre, coneguda pels seus treballs per al teatre Liverpool Everyman.

Diego Collado és un director i escriptor de vint-i-quatre anys de Barcelona, que actualment viu i treballa a Londres, Regne Unit. Després de la seva experiència treballant com a assistent de muntatge i muntador a Espanya, va estudiar Clàssics al University College de Londres. Allà, va ser membre i president de la UCL Film Society, rebent el “Premi a la contribució excepcional” del Sindicat d’Estudiants de la UCL. Va cofundar el col·lectiu de joves cineastes Campdale Motion amb membres de la Film Society, amb qui ha produït, escrit i dirigit múltiples projectes. Professionalment, ha treballat a la filial europea de l’emissora pública japonesa a Londres i actualment treballa a la BBC.

Català nascut a Barcelona i resident a Bogotá (Colòmbia). Animador, dissenyador i, per damunt de tot cinèfil reconsagrat, apassionat del gènere fantàstic. Ha escrit a publicacions com “Judex Fanzine”, “Almas Oscuras” o el seu propi blog. Ara mateix és editor a l’editorial especialitzada en cine fantàstic Ediciones Sociedad Fantasmagoría, en la que ha estat coordinador i escriptor de diversos llibres; coordina la Muestra Fantasmagoría Bogotá i és curador del cine colombià i iberoamericà del Festival de Cine de Terror i Fantàstic Fantasmagòria de Medellín.

La passió per la imatge i el llenguatge la va portar a fer estudis de cinema a l’Escola de Guionistes de Barcelona i a Micro Obert; més endavant es va llicenciar en Filologia Anglesa i va fer el Màster de Traducció Audiovisual de la UAB. Actualment, treballa per a diferents festivals i plataformes VOD com a traductora audiovisual (subtituladora). A banda del treball en traducció audiovisual, des de fa uns anys forma part de l’equip de programació del Festival B-Retina de Cornellà de Llobregat i també dels festivals Cryptshow i Filmets, una feina que la fa molt feliç. I com diu ella ”Ja ho veieu, com a cinèfila total, aviseu-me per participar en qualsevol projecte relacionat amb el cinema i vindré volant, si pot ser de gènere, millor”.

Advocat de professió i cinèfil de cor, Carlos és director del bloc “Batecs pel Cinema”. Amant del setè art, gaudeix fent ressenyes de pel·lícules, però on més es troba a la seva salsa és entrevistant actors, actrius, directors, directores i tot aquell que tingui a veure amb una pel·lícula o sèrie. Habitual de festivals com BCN Film Fest o Festival de Sitges, podeu escoltar-lo també a diferents ràdios com a col·laborador. Així mateix, col·labora amb la cadena Kinépolis en l’organització i el desenvolupament de cinefòrums sobre grans pel·lícules del cinema.

Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Ha estat Jurat de la Crítica, Méliès d’Or i Jove al Festival de Sitges, de la crítica a l’Americana Film Fest, BCN Film Fest, TerrorMolins, Alternativa Film Fest, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Fantboi i també del Craft Film Fest. Actualment, està treballant en un projecte cinèfil centrat en la cultura nòrdica. A més, exerceix com a directora de la secció “Mutacions Cinèfils” de “El Cinèfil”, és membre de l’ACCEC, també del col·lectiu Dones Visuals i treballa en un cinema de Barcelona.

Director i presentador del programa de ràdio “Cinema en Sèrie” a Ona de Sants, creador de contingut al canal de YouTube BakeroJordi, i cantant i compositor al grup de rock Puerta 104. Ha treballat més de vint-i-dos anys a la televisió com a tècnic i les seves dues grans passions són la música i el cinema de tota mena, però si és terror, millor. Habitual dels festivals de cinema de gènere, jura i perjura que TerrorMolins n’és el favorit.

Graduada en Comunicació Audiovisual per la UAB amb menció en creació audiovisual i anàlisi cinematogràfica, porta rodats més d’una trenta de projectes ocupant diferents rols, però especialitzant-se en producció i direcció. Actualment és productora d’esdeveniments. Curts en què ha estat productora han guanyat diversos festivals com el Skyline o el Vaughan Film Fest, i recentment, un d’ells ha estat nominat als Goya. Al programa “La Cinemoteka”, de la ràdio lliure “RSK”, parla de cinema africà a la seva secció, “Donker Flieks”. Tot i això, les seves arrels i la seva passió són la producció de projectes independents i de gènere – continua sent una friqui del terror i la fantasia, com demostra la seva trajectòria de més de tres anys formant part de l’organització del Festival de Cinema de Terror de Sabadell, el Fantboi i el B-Retina- membres del TAC. Allí participa de diferents rols, com ara Producció, Projeccions i Audiovisuals o Industry..Cine de Terror i Fantàstic Fantasmagòria de Medellín.

Guionista i directora. Especialitzada en guió després de realitzar el Màster “Showrunner: aula de ficció” a ESCAC i Mediaset España. Actualment, es troba en la preproducció del seu primer curtmetratge de terror seleccionat al programa d’assessorament, formació i pitching d’”Acció Curts” de Dones Visuals, entitat en què forma part del grup “Dones, Terror i Fantàstic” impulsor de noves creadores de gènere. Paral·lelament, treballa en el desenvolupament de diversos llargmetratges seleccionats en laboratoris de guió com Dama Ayuda, el laboratori Iberoamericà Fantasolab o Generamma.

Realitzador de televisió amb una llarga trajectòria en el sector audiovisual i un gran amant del cinema, especialment del gènere fantàstic i de terror. Actualment, treballa a Televisió de Badalona, on he tingut l’oportunitat de desenvolupar i col·laborar en diversos projectes al llarg dels últims vint anys. Durant els primers anys del Filmets Badalona Film Festival, vaig formar part del comitè organitzador i del jurat de selecció, una experiència molt enriquidora. A més, soc membre de The Crypts Productions, una entitat dedicada a promoure activitats culturals relacionades amb el cinema fantàstic. Juntament amb ells, organitzem el Cryptshow Festival a Badalona, un esdeveniment que vol fer apologia de tot allò que envolta el terror i el fantàstic en qualsevol de les seves expressions artístiques, ja sigui cinema, música, pintura… Una cosa que m’apassiona! Pel que fa als meus treballs més recents, he codirigit dos documentals que m’han marcat especialment: “Èpica. El llegat de La Fura dels Baus” (2020), que explora les activitats de La Fura dels Baus a través de la seva fundació Èpica, i “El silenci de les ones” (2023), un documental sobre la repressió que va patir el periodista Pere Mitjans al final de la Guerra Civil, on busquem reivindicar la memòria històrica.

Jordi Masó (Granollers, 1967) és pianista i escriptor. Ha actuat per Europa, Àsia i Amèrica. Treballa de professor de piano a l’ESMUC i al Conservatori de Granollers. Ha gravat més de seixanta discos —la majoria per a la discogràfica Naxos— i és autor dels reculls de microrelats “Els reptes de Vladimir” (Temenos, 2010), “Catàleg de monstres” (Marcolic-Alpina, 2012), “Les mil i una” (Temenos, 2015) i “Ambrosia” (Males Herbes, 2020), dels volums de contes “Polpa” (Males Herbes, 2016), “La biblioteca fantasma” (Males Herbes, 2018) i “Les males herbes” (Males Herbes, 2022) i de les novel·les “L’hivern a Corfú” (Males Herbes, 2019) i “Xacona” (Males Herbes, 2023), obra guanyadora del Premi Llibreter 2024. Molts dels seus textos han estat premiats en concursos literaris. Ha estat guanyador del Concurs de microrelats de Terror del TerrorMolins en diverses edicions.