Entrades
40 edicions i 48 anys El Festival de Cine de Terror de Molins de Rei té un preferència per allò poc usual i en això de complir edicions i anys no havia de ser menys Una mena de dissonància cognitiva, causada per un llarg parèntesi durant els anys noranta, que converteix el que podria ser la crisi dels quaranta, en la celebració d’una existència de gairebé mig segle És per això que mira cap als seus inicis, a aquell 1973 que va donar peu a la marató de cine de terror més antiga de l’estat, embrió del festival actual. Una iniciativa cultural trencadora en aquells temps en què l’efervescència social s’obria camí per les esquerdes d’un règim i una casta que no havia de durar més de quatre dies… deien.
La contracultura En general, tota mobilització social organitzada i visible, les accions i valors de la qual contrasten amb els de la norma establerta O dit d’una altra manera: una ofensiva contra la cultura oficial; una «cultura en contra» que neix al marge, a l’underground Un terme que defineix també un moment històric, que a l’estat espanyol va de 1968 a 1978, malgrat que les seves ramificacions acabin arribant als primers vuitanta Una època i uns moviments, i també una actitud que podríem dir que van veure i veuran sempre el cine de terror com un gènere on poder anar un pas per endavant, que trenqui les barreres d’allò que es pot mostrar i explicar.
Aquest any, Terrormolins retrà homenatge a aquella època d’exploració i cerca d’aires nous De trencar amb les imposicions, transgredint tot allò que sigui oficial per crear fora dels marges De generar espais de trobada des d’una òptica associativa i comunitària A aquesta societat que empenyia cap a la modernitat A aquell renovat cine de terror que mostrava com mai ho havia fet injustícies i deficiències, pors i ansietats, d’un món que es clamava i es continua clamant Passat i present s’hi donen cita, dempeus i amb la càmera en alt