Graduada en Publicitat i Relacions Públiques per la UPF, Claudia Guillén (Barcelona, 1995) aviat va decidir virar cap el món del cine i l’audiovisual. Per això va estudiar Història del Cine i Crítica a l’escola La Casa del Cine de Barcelona y és màster en Film Business per la ESCAC. A partir d’això, va treballar en una empresa de distribució i al departament de producció original de la plataforma Rakuten TV, especialitzant-se en desenvolupament. Actualment treballa a l’equip de producció d’Elastica Films, col•labora a la revista digital Industrias del Cine i ha participat com a jurat en diversos festivals com ara Sitges, l’Americana o el Most. Malgrat que adora el cine naturalista, el terror es un dels seus gèneres predilectes; les seves experiències (comeses per la seva mare) mirant It, La matanza de Texas i altres films similars quan era nena van ser algunes de les culpables.

Felipe M. Guerra, periodista d’orgen brasiler. Comença la seva carrera de director independent durant els anys 90. Des de llavors, ha explorat diversos gèneres (terror, comèdia, documental) en totes les tecnologies disponibles (VHS, telèfon mòbil, HD). Alguns dels seus treballs has estat a festivals com ara Fantasporto (Portugal), Sitges (Espanya), and Macabro (Mexic). Darrerament, Guerra s’ha dedicat a la producció de documentals sobre cineastes de cult com ara el nord americà Roger Corman i autors italians com ara Luigi Cozzi i Ruggero Deodato. El darrer, anomenat “Deodato Holocaust” (2019), ha estat a les sales comercials europees i nord americanes. Guerra porta més de deu anys col•laborant amb Fantaspoa, principal festival de gènera al Brasil, on ha presentat Q&As amb cineastes legendaris com Stuart Gordon, Richard Stanley, Roger Corman, i Mick Garris. Com investigador cinematogràfic ha publicat centenars d’articles a blogs, pàgines web, catàlegs de festivals i llibres. Entre 2014 i 2019, Guerra va ser director i programador a la sala brasilera Cine Santander Cultural. A Portugal des de 2019 forma part d’AO NORTE – Associació per la Producció Audiovisual i d’Animació, desenvolupant projectes amb estudiants portuguesos per a la creació de pel•lícules independents.

Joan Vilà va néixer el 12 de gener de 1987 a Barcelona, Catalunya, Espanya. Compositor, pianista, bateria i realitzador audiovisual. Se’l coneix per haver compost les bandes sonores originals de pel•lícules com “Y todos Arderán”, “Quién eres”, “Blue Rai”, “Capa Negra”, “Verano Rojo”, “L’amant del silenci” o “Desmuntant Leonardo”; així com també per desenes de curtmetratges d’èxit internacional com “Tu último día en la tierra”, “Dana”, “A little taste”, “What is love”, “La Penumbra” o “Solution for Sadness”; o la serie de televisió “Boca Norte”. També ha fet música original en el món de la publicitat per campanyes publicitàries de grans marques com Mediolanum (“Mis otros Yo” / “Te lo digo a mi”), Etnia Barcelona, Airbnb, Levis & Strauss, Moritz o l’ESCAC. Ha guanyat diversos premis de pès internacional com Millor Banda sonora al Molins Film Festival Internacional de Molins de Rei per “Y todos Arderán”, Millor banda sonora per pel•lícula independent estrangera als Hollywood Music in Media Awards de Los Ángeles per “Quién eres”, o Millor Banda sonora per curtmetratge als Jerry Goldsmith Awards per “Macarrones con tomate” i “What is love” amb el segon premi. Graduat en Comunicació audiovisual, va començar els estudis de piano a l’Escola Santa Anna, i més endavant va seguir estudiant bateria, harmonia i llenguatge musical al Taller de Músics de Barcelona. El seu mentor va ser Lluís Vergés, i ha estudiat amb compositors i orquestradors com Conrad Pope, Nan Schwartz, Roque Baños o Lucio Godoy.

Joan Vilà va néixer el 12 de gener de 1987 a Barcelona, Catalunya, Espanya. Compositor, pianista, bateria i realitzador audiovisual. Se’l coneix per haver compost les bandes sonores originals de pel•lícules com “Y todos Arderán”, “Quién eres”, “Blue Rai”, “Capa Negra”, “Verano Rojo”, “L’amant del silenci” o “Desmuntant Leonardo”; així com també per desenes de curtmetratges d’èxit internacional com “Tu último día en la tierra”, “Dana”, “A little taste”, “What is love”, “La Penumbra” o “Solution for Sadness”; o la serie de televisió “Boca Norte”. També ha fet música original en el món de la publicitat per campanyes publicitàries de grans marques com Mediolanum (“Mis otros Yo” / “Te lo digo a mi”), Etnia Barcelona, Airbnb, Levis & Strauss, Moritz o l’ESCAC. Ha guanyat diversos premis de pès internacional com Millor Banda sonora al Molins Film Festival Internacional de Molins de Rei per “Y todos Arderán”, Millor banda sonora per pel•lícula independent estrangera als Hollywood Music in Media Awards de Los Ángeles per “Quién eres”, o Millor Banda sonora per curtmetratge als Jerry Goldsmith Awards per “Macarrones con tomate” i “What is love” amb el segon premi. Graduat en Comunicació audiovisual, va començar els estudis de piano a l’Escola Santa Anna, i més endavant va seguir estudiant bateria, harmonia i llenguatge musical al Taller de Músics de Barcelona. El seu mentor va ser Lluís Vergés, i ha estudiat amb compositors i orquestradors com Conrad Pope, Nan Schwartz, Roque Baños o Lucio Godoy.

Raquel Sastre és humorista, monologuista i guionista murciana, especialitzada en humor negre. Va començar al món de la comèdia gràcies a Paramount Comedy. Ha realitzat sketches per a “La hora de José Mota”; la hem pogut veure a “Ilustres ignorantes”; ha col•laborat amb programes com “La semana más larga” o “Futboleros” I ha fet de guionista per a “El Hormiguero” i “La que se avecina”, entre d’altres. També ha estat a la ràdio a programes com “Hoy por hoy” o “Yu: no te pierdas nada”. Fa un any va publicar “Risas al punto de sal” a editorial Planeta. És patrona de la Fundación Sombra, que aboga por promocionar el fantaterror español. Odiava a Nicolas Cage, fins que va començar a protagonitzar pel•lícules de terror de serie B. Ara l’adora.

David Fernández García (Barcelona 1967) és Fundador i CEO de la distribuidora WILD DUCK PRODUCTIONS i director de REDRUM. Co-fundador de PLANET HORROR, la primera plataforma especialitzada en cine de terror a Espanya. Fa 5 anys que és membre del professorat del Máster de distribució audiovisual de la ECAM especialitzat en cine de culte i distribució digital. Té més de 20 anys d’experiència entre els sectors discogràfic i cinematogràfic.

Graduada en Diseño de Imagen y Sonido per la Universidad de Buenos Aires, on treballa com docent en l’àrea de producció des de 2008. Productora de cine i continguts i sòcia fundadora de CINEWORLD SRL. És productora i productora executiva dels llargmetratges “Solo el amor”, comèdia romàntica musical actualment a Netflix, dirigit per Diego Corsini i Andy Caballero estrenada en octubre del 2018; “El encanto” de Juan Sasiaín i Ezequiel Tronconi, drama romàntic recentment estrenada a Casa de America i properament a plataformes de nivell internacional a Amazon prime vídeo, Filmin i Rakuten; “Pasaje de Vida” coproducció argentino-espanyola amb El Chino Darín, Miguel Angel Solá, Charo Lopez, entre d’altres, actualment a Amazon prime, dirigit per Diego Corsini i estrenada en 2015 a Argentina i 2017 a Espanya; “Entre Ríos, todo lo que no dijimos” de Nelson Schmunk estrenada en 2014, “Lo que nunca nos dijimos” coproducció mexicano-argentina dirigida per Sebastián Sánchez Amunátegui estrenada a Argentina i Mèxic en 2016 ; i els llargmetratges documentals “Candy Bar” sobre la malnutrició, coproducció venezolana-argentina que va tenir el suport del programa IBERMEDIA, dirigida per Alejandra Szeplaki, estrenada en octubre de 2019 i “Punto de no Retorno”, sobre el canvi climàtic, estrenat en 2021. Ha impartit tallers, masterclasses i ha estat jurat en diversos festivals i labs a nivell internacional, entre els quals El Terror Molins 2021, el Festival de Mar del Plata a Argentina, el Hayah festival internacional de Panamá i el BoliviaLab, por dir-ne uns quants.

Nàixer a finals dels setanta i que t’encanti la pantalla gran és una mescla propícia per acabar sent un amant del Fantàstic i del Terror. Haver estat a les estrenes de gairebé totes les Guerres de les Galàxies, de tots els Freddys Krueggers, dels Gremlins, dels Indiana Jones, dels Jasons i de les aventures de la família més acollidora de Texas… haver gaudit del feliç renaixement del gènere zombie, de les reposicions de principis dels noranta, com la de Blade Runner, d’en Jack Torrance i la seva destral, de la tele plena de neu de Poltergeist, del simpàtic d’en Chuky i del Necromomicon d’Evil Dead… fins i tot del catxondo d’El Vengador Tóxico… tota aquesta amalgama de bèsties, vísceres, espuma de poliuretà pintada i litres de sang falsa, deixen marca. La marca, doncs, em va dur finalment a treballar amb la imatge en moviment, a molts dels mitjans televisius del país, i finalment a dirigir documental, potser un dels llenguatges cinematogràfics més lliures. Els curtmetratges també hi van ser, és clar, més com a experiments cinematogràfics que com a propostes serioses. Grans eines d’aprenentatge i diversió, al cap i a la fi. El 2018 em poso al cap de la Mostra Galacticat, que havia nascut a Tàrrega quatre anys abans per a recuperar els clàssics del gènere i a base d’impuls, autogestió i més hores de les que té el dia, en cinc anys l’hem convertit, amb l’ajuda d’un petit però molt potent grup de persones, en un Festival de gènere referent a les Terres de Ponent. Posant per davant la programació, extensió d’un mateix i dels seus fantasmes, el Galacticat s’ha convertit en el que és ara i m’ha convertit a mi en el que ara soc. Per acabar necessito cridar que si entre tots deixem morir les sales de cine del pobles i els barris, ens mereixerem el mateix final que en Johnny Depp a “mans” d’en bo de’n Freddy.

Director, guionista i muntador de “Jacinto” (2021). També ha fet curts, més d’una vintena de videoclips, documentals (Nación de muchachos: utopía o muerte), series de televisió (“Casa Manola”), webseries (“El viudo quiere mimos”), un llarg de sèrie Z (¡Maldito Bastardo!) i fins i tot un programa de cuina. Quan pot, escriu sobre cine i cultura per a medis com El País (Tentaciones), Vice, Notodo o Elemmental.

Karen Madrid (Tordera, 1985) és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la UAB (2007). Des del 2016, dirigeix i presenta el programa Quimèric de Ràdio Sabadell, especialitzat en el cinema, la literatura, els videojocs, els jocs de taula i el rol de gènere fantàstic, a més de la difusió de les entitats del fandom i els esdeveniments frikis. Amant de les pel•lícules de terror des de la més tendra infantesa per herència (i segurament per iresponsabilitat) materna, ha estat durant quatre edicions en l’organització del Festival de Terror de Sabadell. A més, en els últims anys ha estat jurat en aquest mateix certamen, al Fantàstik Granollers, el Sant Cugat Fantàstic i els Premis TAC i els Arkam. També ha col•laborat en la difusió dels festivals de terror a través de la revista Quadern, amb un article sobre la matèria. D’altra banda, en l’àmbit literari, és vocal de la junta de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia i col•labora activament en el festival literari 42, on també exerceix de jurat.

Oscar Lladó (Barcelona, 1989) es programador del festival B-Retina des de 2017, funció que combina amb altres tasques de l’àmbit cinematogràfic, havent dirigit, escrit i produït múltiples curtmetratges i participat en la producció i distribució del llargmetratge “El Último Tren Al Rock’n’Roll” (Ignacio Malagón, 2021). En 2019 posa en marxa l’agència de distribució Last Piece Films, que tanca les seves portes amb l’arribada del COVID. Va néixer un diumenge en mig del dinar de casament, dos mesos abans del que estava previst. Es pot dir que sempre ha estat una mica inoportú. Ha escrit sobre cine i música en múltiples medis digitals com ara Zona Zero, Binaural o CineDomingo, especialment sobre hardcore, metal i punk rock. Pel que fa al cine, és sense dubte una persona especialitzada en cine fantàstic, gènere que explora i analitza pràcticament a diari. Des de 2022 es el baixista de la banda de hardcore Kids of Rage, amb els que ha tocat a festivals com el totpoderós Resurrection Fest o el francès Spread of Rage. Amb els seus companys de banda, auto-produeix i co-dirigeix els seus propis videoclips. Però, sorbetot, Óscar és un cenèfag, un fan i un amant del fantàstic com qualsevol de nosaltrXs.