Entrades
Una exposició de 24 il·lustradores i un llibre escrit per Elisa McCausland i Diego Salgado formen part del leitmotiv compartit
La Semana de Cine Fantástico y de Terror de Donostia / San Sebastián i TerrorMolins – Festival de Cine de Terror de Molins de Rei uneixen forces enguany per a presentar activitats conjuntes centrades en el món de les bruixes, protagonistes de les edicions de 2023 de tots dos festivals, que tindran lloc entre octubre i novembre. El leitmotiv es denomina “Sorginak-Bruixes”. i TerrorMolins – Festival de Cine de Terror de Molins de Rei uneixen forces enguany per a presentar activitats conjuntes centrades en el món de les bruixes, protagonistes de les edicions de 2023 de tots dos festivals, que tindran lloc entre octubre i novembre. El leitmotiv es denomina “Sorginak-Bruixes”.
La figura de la bruixa ha estat una font d’inspiració per al cinema de terror des dels seus orígens, però ha adquirit una especial rellevància en el context basc i català, on el cinema i la literatura han explorat història, cultura i identitat sota aquest prisma.
La bruixa, en totes les seves dimensions, és un personatge que continua fascinant i terroritzant al públic del cinema de terror, però també ha experimentat una resignificació en els últims anys, i s’ha convertit en un símbol d’apoderament femení i de resistència al voltant de l’opressió patriarcal i religiosaThe Lords of Salem (2012), The Love Witch (2016), Akelarre (2020)–.
Les bruixes basques s’anomenen sorgin o sorguiña, que podria ser “faedora de sort” o “creadora”. Les bruixes catalanes usaven el terme bruixa, que prové del llatí bruxa o brutia (“mossegadora” o “xucladora”). Ambdues han deixat una empremta profunda en la cultura popular plasmada en llegendes, llocs i festes. A Euskadi es troba la cova de Zugarramurdi o “Sorginen Leizea”, ubicació per a aquelarres. A Catalunya ens topem amb el Castell de Montsoriu, Sant Feliu de Sasserra, o la Plaça de les Bruixes de Molins de Rei, on pel que sembla vivien o es reunien les bruixes.
La Semana de Cine Fantástico y de Terror i TerrorMolins recullen aquesta herència cultural comuna i la celebraran amb una exposició d’il·lustradores i un llibre oficial compartit, a més d’altres activitats que s’anunciaran més endavant. Les cites seran del 27 d’octubre al 3 de novembre en Donostia, i del 3 al 12 de novembre a Molins de Rei.
Exposició
“Bruixes – Sorginak – Brujas. Aquelarre ilustrado”
Comissari: Borja Crespo
L’exposició reuneix 24 bruixes, de trajectòria vinculada al còmic, el disseny i la il·lustració, reunides per a rendir homenatge a una representació essencial en la ficció, literària i audiovisual, que travessa els nostres somnis i malsons.
Aquesta mostra ritual, comissariada per Borja Crespo, compta amb una important presència d’autores basques (Ane Pikaza, Raquel Alzate, Higinia Garay, Josune Urrutia) i catalanes (Genie Espinosa, Sandra Uve, Susanna Martin, Nadia Hafid, Roberta Vázquez, Sara Bea, Sara Soler i Clara Soriano). Hem invocat a aquesta selecció d’artistes per a homenatjar, amb la màgia del seu talent, la importància i l’atractiu d’un símbol que protagonitza rondalles i està present en alguns passatges esborronadors de la nostra història.
L’exposició podrà visitar-se en el transcurs dels dos festivals. A Donostia s’instal·larà a la Sala San Jerónimo (Sala d’Activitats de la Biblioteca Municipal) i a Molins de Rei a la Sala d’Exposicions de Ca n’Ametller.
Llistat complet d’il·lustradores participants: Raquel Alzate, Sara Bea, Carla Berrocal, Natacha Bustos, Olga de Castro, Genie Espinosa, Mabel Esteban, Ana Galvañ, Higinia Garay, Nadia Hafid, Irene Márquez, Susanna Martín, Mermelada de Sesos, Ana Oncina, Laura Pérez, Mireia Pérez, Miriampersand, Ane Pikaza, Sara Soler, Clara Soriano, Josune Urrutia. Sandra Uve, Teresa Valero i Roberta Vázquez.
Llibre oficial
eso negro: Brujería, cine y cultura pop
Autors: Elisa McCausland i Diego Salgado
Com sap tot aficionat a les arts prohibides, l’osculum infame o petó a l’anus del diable, la seva altra boca, segella la rendició d’un ésser humà als encanteris del mal. Beso negro: Brujería, cine y cultura pop recull aquesta imatge del seu títol per a evocar llum fosca sobre un fenomen que no ha deixat de manifestar-se d’una manera o l’altra en la cultura popular des dels inicis de l’Era de la Raó: la bruixeria.
Després d’una introducció en la qual es repassa l’impacte d’aquesta en l’esfera cultural i artística dels dos últims segles com a manifestació d’un descontentament soterrat cap als valors de la Modernitat, l’assaig passa a contrastar en dues seccions ben definides els personatges del bruixot i la bruixa, omnipresents en la ficció audiovisual. El bruixot i la bruixa són figures complementàries, però també antagòniques, si atenem els mitjans i les finalitats que persegueixen a l’hora de subvertir els valors dominants.
Beso negro: Brujería, cine y cultura pop analitza les estratègies d’un i altre per a transformar la realitat a través d’un recorregut que té el seu epicentre al cinema, però no oblida la pantalla petita, el còmic i altres expressions plàstiques i audiovisuals en les quals bruixot i bruixa han pugnat per materialitzar una altra manera de ser i estar al món. Des de Dion Fortune (1890-1946) i Häxan: La brujería a través de los tiempos (1922) fins a La bruja (2015) i els nigromants de TikTok, un viatge en el qual sembla tot dit i en el qual tot està encara per invocar.
El llibre serà publicat amb l’Editorial Hermenaute.
Sobre Elisa McCausland i Diego Salgado
Elisa McCausland, periodista, crítica i investigadora, i Diego Salgado, crític de cinema i divulgador cultural, reflexionen des de fa més de quinze anys sobre els sentits, contextos i potencials de la cultura popular i les seves manifestacions, amb especial incidència en el cinema i el còmic. Actualment comparteixen micròfon a Trincheras de la Cultura Pop i escriuen a quatre mans crítica i estudis al voltant de l’audiovisual en les publicacions especialitzades Dirigido Por, Rockdelux, SoFilm i Solaris. Són promotors i col·laboradors de la Càtedra ECC-UAH de Recerca i Cultura del Còmic i han escrit els assajos Supernovas: Una historia feminista de la ciencia ficción audiovisual (errata naturae, 2019) i Sueños y fábulas: Historia de Vertigo (ECC, 2022). A més, Elisa és autora en solitari de Wonder Woman: El feminismo como superpoder (2019).
